Kara (BN)

Kara (BN) by frostis
Kara (BN), a photo by frostis on Flickr.
Kara va nèixer al 1950 a Birmània, quan el país es desfeia del control de l’imperi britànic. Filla d’una familia Karen que amb la consolidació de la independència van emigrar dels boscos del sudest fronterer amb el nord de Tailandia a la ciutat. El cop militar de 1962 va suposar de facto una politica discriminatoria per les minories ètniques de Birmània com els Karen (o els Shan, Rakhin/Rohinya, Mon, indis i xinesos). La familia de Kara va tornar a fugir a la jungla de la qual era originaria i, ara ja fa 40 anys la Kara va haver de creuar el riu Salawin cap als primers pobles de refugiats a Tailàndia.

Kara ha treballat i treballa amb diferents organitzacions, ONG confessionals (ella es cristiana baptista), organitzacions de dones com la Karen Womens Organisation, o la propia KNU (Karen National Union), des d’on luita per la llibertat del seu poble. No confia gens en els recents gestos del govern Birmà. Sap del cert que el camí cap a l’Estat propi pel poble Karen és encara llarg i difícil. “No sé si viuré per poder tornar lliurement al meu poble”, diu mirant a l’altra banda del riu. Recorda que on ara hi ha la garita de vigilancia dels sildats birmans fa anys hi havia soldats Karen del braç armat d KNU. Si la democràcia a Birmània sembla difícil, una confederació d’Estats per als diferents grups nacionals sembla impossible. I una de les raons és l’or que amaguen les entranyes de les muntanyes d’on són originaris els Karen. La maledicció dels recursos un cop més.

Vídua i mare de tres fills (i àvia de 4 néts) sap el que és ser dona amb triple jornada: la feina (molt vinculda amb la política), la familia (amb un fill amb disminució psiquica encara depenent d’ella) i la casa (que aviat haurà de traslladar per les esllevissades del riu).

Amb 62 anys, i molt poques arrugues, Kara és a més una font inesgotable de medicina i cosmètica natural. Fa d’infermera ocasional a les comunitats de l’ONG on ara col.labora. M’ensenya com untar-se la cara amb thanaka, la pols groga tant característica a la cara de les dones i homes de diferents pobles de birmània, i com ella el barreja amb sulfur per mantenir-se jove (aliada amb el diable?). O com barregen espècies, herbes i baies que masquen animadament els Karen. O com hi ha una fulla que és un col.liri infalible. O com fan amb la canya de sucre les mulases, un dolç amb totes les vitamines i propietats imaginables. Em convida a suc de lima amb mel de l’altra banda del riu. Em regala una bossa de tè i em ven un paquet de cafè ecològic de la ONG on treballa. M’ensenya totes les espècies que té a casa i em mostra les propietats també cosmètiques de la fusta de sàndal. Amb ella i dues companyes de la Karen Womens Organisation vam parlar de la feina que fan, del camí que encara els queda per recórrer a les dones de Birmània, especialment a les d’ètnies minoritàries com les Karen. Vam parlat de la violència masclista, de com les violacions resten impunes a l’actual Myanmar, i són armes de guerra per part de l’exèrcit birmà. I com les dones són les més explotades a les maquiles tailandeses on fan la roba que compren a Europa (ull amb les etiquetes).

I tot perque em va veure passejant perduda pel carrer de Mae Sam Lab, em va cridar i em va convidar a entrar a casa seva. Vam passar unes hores fantàstiques, conversant en un anglès segons ella un tant rovellat.

I moltes coses que em deixo.

Sovint als viatges et trobes persones extraordinàries. La Kara és una d’elles.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s